viernes, 18 de junio de 2010

La jubilació


Se'm fa difícil d'entendre.
Tans anys de ciència per demostrar que el temps no és constant. No ho sabiem?
Qui te la vida buida i es pasa el temps buscant amb què omplir-la, engaxant-se als altres, reinventant el terme vida social, fent amics allà on no hi són o més tristament, allargant les converses amb els públics captius, dependents de botigues, personal sanitari i similars, aquest gaudeixen d'unes hores amb uns minuts extraordinàriament llargs. Ho sé per que m'ha passat, hi ha hagut caps de setmana a la meva vida d'aquells que no s'acababen mai més.

Ara be, quan tens moltes coses que et fan il·lusió, quan la teva companyia és de les que realment acompanyen, quan tot t'interessa i tot ho vols fer, llavors, llavors el temps canvia, es fa més fonedís, s'escapa, se'n va just quan el vols retenir.

I és en aquest context que em volen fer treballar fins qui sap quan?

No hay comentarios:

Publicar un comentario