domingo, 21 de marzo de 2010

la maleta vermella

Abans els acompanyava a tot arreu. Em posaven coses de tothom. A darrera hora sempre em tornàven a obrir per comprovar, un cop més, si tenia els bitllets, els passaports,... o be havíen d'afegir alguna cosa inprescindible, que desprès no tornaria a sortir fins que tornèssim a casa. Tot això era molt excitant i m'agradaba molt, però la resta de l'any me la passava dalt de l'armari.
Ara tot és diferent, vaig amunt i avall tot el temps, segons qui m'agafa faig cap a un pis on sempre hi ha música, vaig en tren i amb metro i m'omplen d'un munt de roba. També vaig molt amb autocar i acabo en un apartament que sempre s'acaba omplint de gent.Normalment els caps de setmana torno a casa però com he tornar a marxar ja no em pugen mai a l'armari.Porto una vida molt atrafegada, no vaig lluny però no paro, tot plegat s'han fet tant grans...